Política Lingüística

Obiols: "El PSC va ser decisiu en la implantació de l’escola comuna"

  • Actualitzat:
  • Creat:

L'exprimer secretari és entrevistat per un digital català, Vilaweb. Aquí només reproduïm les preguntes i les respostes relacionades amb la política lingüística. Més endavant us facilitem un enllaç per poder llegir-la sencera.

(...)

—El debat congressual del PSC s’ha centrat en la immersió lingüística. La ponència proposa de flexibilitzar-la però no la blinda i parla d’un model plurilingüe. Què n’opineu?

—Quin enrenou s’ha muntat amb aquesta ponència! Com ha remarcat Jordi Font, s’ha dit que els socialistes ‘trenquen el consens lingüístic’, ‘es mimetitzen amb Ciutadans’, ‘reneguen de la immersió’, etc. És el clàssic recurs al ‘fot-li que és de Reus’, on se suma un intent d’oposar els socialistes morts, que no poden dir res, als socialistes vius. Ara, els vius es mantenen fidels als qui ja no poden parlar. Marta Mata deia que l’escola havia de fer que ‘els nostres infants coneguin i estimin el català i el castellà’, i deia també una altra cosa molt important: ‘És bo que els infants sàpiguen que els seus mestres són tan normals que tenen opinió política i religiosa i que són tan mestres que no els la inculcaran.’

—Gràcies a les aportacions de Marta Mata es va implantar la immersió lingüística a totes les escoles i no una doble línia. La immersió assegura sobretot la igualtat d’oportunitats. No hauria de ser aquest un dels objectius del PSC?

—El PSC va ser decisiu en la implantació de l’escola comuna, que va evitar la doble xarxa que alguns pretenien i que hauria separat els infants per raó de llengua. La immersió vindria després. Van començar a reclamar-la a Santa Coloma de Gramenet, com ens recorda bé Manuela de Madre, com a mètode perquè els nens de les zones castellanoparlants aconseguissin de dominar el català i poguessin tenir així més igualtat d’oportunitats. Ara, a més, hi ha l’assignatura pendent i urgent de l’anglès. Caldrà que cada centre decideixi les proporcions en funció de les necessitats de la seva població escolar. Entenc que ‘model plurilingüe’ vol dir eficient en aquest objectiu de dominar les tres llengües i que hi ha un amplíssim consens social al respecte. Les nostres aportacions, decisives per a establir el model, van ser encapçalades per l’enyorada Marta Mata i per l’aleshores diputat Pepe González, que fa pocs dies ha fet unes declaracions que comparteixo plenament. Ha dit que la immersió ‘és un instrument perquè la gent conegui les dues llengües i hi hagi pau social respecte de la llengua al nostre país’ i que segurament el nivell d’immersió s’ha d’ajustar a la realitat de cada lloc: ‘Potser cal fer més català a l’Hospitalet o Cornellà i una mica més de castellà a Ripoll o Camprodon.’ Això mateix ha dit fa poc el conseller Bargalló i ja ho va dir quan era conseller Ernest Maragall: ‘També a Olot potser hi cal una mica d’immersió en castellà.’

—El PSC critica la instrumentalització política de la llengua, però hi ha el perill que faci allò mateix que ha criticat a Ciutadans i al PP? Això pot tenir greus conseqüències en la cohesió social irreversibles?

—Em sembla que qualsevol observador objectiu, o simplement no obnubilat, pot coincidir que, si hi ha perills, no vénen precisament del PSC, sinó dels grupets que mantenen posicions radicals i antagòniques. Els conflictes lingüístics s’han d’evitar perquè són l’avantsala de divisions molt profundes en les societats.

(...)

Llegiu l'entrevista íntegra, al link adjunt.